Hoy hace un año del inicio de una apasionante aventura: crear un medio de comunicación propio. Aprovechando las facilidades que ofrece el mundo digital, con muchas ganas y un poco de locura, lanzamos Viu Molins de Rei, un medio hiperlocal que ha cumplido su primer año de vida.
Un any fent periodisme local a Viu Molins de Rei
Tot just fa un any obríem una nova finestra a la xarxa. La suma de la passió pel periodisme de proximitat i la constatació d’un buit informatiu a internet van donar com a resultat, després d’intensos mesos de preparació, un portal d’informació local: Viu Molins de Rei.
Aquest municipi del Baix Llobregat, amb prop de 25.000 habitants,
s’ha caracteritzat històricament per una gran activitat associativa i un
conjunt de mitjans de comunicació potents. Una televisió local, una
ràdio pública amb més de 200 col·laboradors i una revista mensual
d’iniciativa privada i de pagament cobrien l’actualitat de la vila.
Però, i la xarxa? Aquí entrem nosaltres.
Gent jove i de mitjana edat, que utilitzen internet per informar-se habitualment,
troben així la manera de saber també el que passa al seu entorn més
immediat. Reticents als mitjans tradicionals, han trobat la forma i el
contingut que els parla del que els interessa. Des del primer dia, el
número de visites ens ha sorprès i l’audiència ha respost molt bé.
Ha estat un any intens, amb les eleccions locals com la gran prova de
foc per a nosaltres i pels propis partits politics. Si fa quatre anys
van fer una campanya en la que la televisió i la ràdio públiques es
basaven en repetir els seus missatges, aquest cop tenien un mitjà que,
des de la independència, els hi feia alterar els missatges en funció del
que s’anava publicant dia rere dia. La repercussió que han agafat
alguns dels temes ens han fet pensar més d’una vegada que això se’ns
havia escapat de les mans.
Creiem que part del nostre èxit es deu precisament a una cosa tant senzilla com fer periodisme.
Pot haver-hi molts mitjans locals, però si es basen en publicar les
notes de premsa de l’ajuntament i els partits polítics sense esperit
crític, no fan de res més que un altaveu. Una mirada crítica al nostre entorn,
amb un ull atent al que es cou a la xarxa i una orella pendent del que
parla la gent al carrer són la clau per poder explicar la realitat més
propera.
La presència activa a les xarxes socials també ha estat clau.
Escoltar un ple municipal de cinc hores per la ràdio és només apte per
autèntics incondicionals de la política local. En canvi, seguir la
discussió per Twitter,
amb la brevetat i concisió que això comporta és molt menys feixuc.
D’altra banda, Facebook s’ha convertit en la gran xarxa social per
arribar a una part de la població que fins ara no mostrava gaire interès
pel que passa al seu entorn. A través de Facebook,
en canvi, segueixen l’actualitat política, cultural o esportiva del
poble i, fins i tot, s’impliquen i participen en debats d’actualitat
local.
El repte del primer any era fer un mitjà de comunicació amb
credibilitat, rigor i que fos acceptat per la ciutadania. Amb aquest
objectiu aconseguit, ara queda el més difícil: fer rendible el projecte.
No són temps de bonança econòmica i es fa difícil que el petit comerç
inverteixi en publicitat. De moment, el projecte es sustenta gràcies a
les moltes hores que li dediquen un grup de joves periodistes i
estudiants que li roben cada dia hores al seu temps lliure per
dedicar-se a un mitjà que els molinencs ja senten com si fos seu.
Entradas
