Entrevista a Lluis Permanyer

LLUÍS PERMANYER, periodista de La Vanguardia

“La culpa de la degradació de la Rambla és dels propis comerciants”

L’allau de turistes i la pèrdua d’espais pels ciutadans aparten als barcelonins del carrer més concorregut de Barcelona

·DAVID GUERRERO·

La Rambla és un dels carrers més emblemàtics i populars de la ciutat. Els turistes, els establiments de menjar ràpid i les botigues de souvenirs estan envaint aquest carrer, que cada cop és més evitat pels barcelonins. La Rambla està sofrint un procés de degradació i els comerciants i l’Ajuntament no fan el suficient per evitar-ho. Tot i això, possiblement es converteixi en Patrimoni de la Humanitat. Mentrestant, els ocellaires i els artistes s’acullen a noves ordenances que regulen la seva activitat. Lluís Permanyer és un dels cronistes més importants de la ciutat i que millor coneix la Rambla. Escriptor del dia a dia de la ciutat en La Vanguardia, i autor d’un gran nombre de llibres que giren en torn a Barcelona, analitza la situació del carrer més popular de Barcelona.

P: Fent una repassada històrica, les Rambles han fet un gran canvi. Lluny queden el quiosc de Canaletes i les cadires de lloguer. Com s’ha arribat a la situació actual?

R: S’ha produït un gran canvi degut al turisme arribat des dels Jocs Olímpics. Ara hi ha un allau de turistes al que abans no hi estàvem acostumats, i això ens ha agafat de nou. A més, Barcelona no és com París o Londres, que tenen carrers molt amples i més espai. Déu nos guard si haguéssim de rebre la quantitat de turistes que reben ells perquè no podríem sortir al carrer; no hi cabríem.

Els barcelonins cada cop li donen més l’esquena a la Rambla. Quines són les causes?

Senzillament perquè es fa difícil caminar per la Rambla. La gent que té una mica de pressa i que abans l’utilitzava per fer els seus desplaçaments, ara l’evita.

S’ha fet incòmode per als ciutadans?

Sí, i no tant per la quantitat de gent que hi ha de fora, sinó per les rotllanes que es formen al voltant de les actuacions, que arriben a ocupar tot el passeig.

Per què creu que a la gent de Barcelona no li crida l’atenció anar a veure aquestes actuacions?

Perquè una vegada l’has vist un cop, no aniràs cada dos o tres dies a veure-les. Els barcelonins que hi passen per allà és perquè van a treballar, a estudiar, a la Boqueria... O si has d’anar caminant fins a les drassanes o al Maremagnum fa gràcia, de tant en tant, baixar per la Rambla. Ara, si es converteix en una cursa d’obstacles tries un altre camí.

Com els barcelonins l’eviten, la majoria de persones que passegen per aquest carrer són turistes. El turisme ha afavorit o ha anat en contra de la Rambla?

En general el turisme sempre és beneficiós. El que passa és que hi ha gent que són una mica xenòfobs i els molesta. Diuen que no poden passejar per la Rambla però van a Florència i Nova York. Mira el Quim Monzó. Ell és un dels que han escrit en aquest sentit. Aleshores allà si que hi tenen dret a anar-hi? Em semblen una mica egoistes.

Hi ha molts periodistes crítics com ell, però són pocs els que fan propostes de millora i preservació. S’hauria d’estimar més a la Rambla des dels mitjans?

Hi ha un tipus de gent que queden ancorats en el passat, com per exemple, Vazquez Montalbán i Maruja Torres. Es queixaven de que els estaven destruint els paisatges de la seva infància [van néixer a la plaça del Pedró, prop de la Rambla], però ella ho diu des d’un pis al carrer Enric Granados amb Diagonal, i l’altre ho deia des de Vallvidrera. Si haguessin viscut a la plaça del Padró, podria no estar-hi d’acord, però mereixerien algun respecte. Fent-ho d’aquesta manera, ni estic d’acord ni em mereixen cap respecte.

Lluís Permanyer, en el seu despatx d’un acollidor pis al carrer Casp, s’envolta de llibres d’art i de la ciutat de Barcelona. Es nota que és la seva passió quan parla i en el seu currículum es veu que li ha dedicat la vida a la ciutat. Des de petit ha passejat per la Rambla i recorda que li feia gràcia veure a la Monyos. Confessa que de tant en tant camina sense pressa i s’atura “a veure com està, si s’aguanta tot bé i si n’hi ha alguna novetat”. Assegura que prefereix la situació actual que “la dels anys 80, que no hi havia ningú durant el dia, i per la nit feia por”.

En els últims anys, els establiments de menjar ràpid i les botigues de souvenirs estan poblant el carrer. Hi ha una oferta excessiva d’aquest tipus de botigues?

Ho haurien de prohibir ja. El que no pot ser és que un carrer tant important es converteixi en una especialització d’aquestes botigues. Ha d’haver-hi gran varietat de coses, perquè si s’especialitza és la degradació. La degradació ja va ser percebuda per grans empreses com Zara, que es va instal·lar al Portal de l’Àngel perquè va dir que la Rambla no l’interessava pel seu públic ja que estava molt degradada. Això s’ha d’evitar; s’han de prendre mesures radicals, però l’Ajuntament és molt covard i no s’atreveix.

Quina és la solució per evitar aquesta degradació?

Una de les coses que hagués resolt els problemes és el que va plantejar el que havia estat president de l’Associació Amics de la Rambla, l’Enric Pantaleoni. Va proposar que entre tots els comerciants fessin un fons comú de diners per autogestionar-se. Aleshores, quan es posés una botiga a la venda, comprar-la i decidir ells mateixos qui l’ocuparia. Coses com aquestes que haurien servit per fer una política eficaç no s’han fet mai. No hi ha res a fer perquè han desfilat molts i no s’ha aconseguit res. La culpa és dels propis comerciants, que són una colla d’anarquistes, covards i ineptes.

S’ha de regular la Rambla des de l’Administració de manera més rigorosa?

Sí, de fet ja existeix una legislació que ho permetria perquè la Rambla té una ordenança especial. Però aquesta no s’aplica del tot i es busquen escletxes per continuar obrint negocis de souvenirs, com han fet amb la camiseria Bonet, que era única en Barcelona, ha canviat de mans i ha acabat venent samarretes barates als turistes com la resta.

En les celebracions del Barça es produeixen grans aglomeracions. Les últimes vegades, a més, s’han produït desperfectes en el mobiliari urbà i els establiments propers a Canaletes. S’ha de limitar la afluència de gent en moments determinats?

La solució és treure-ho d’aquí i enviar la gent directament al camp. S’han de prendre mesures radicals, no es pot tolerar el que va passar. S’hauria de tallar des del carrer Aragó. I quan faci dos anys d’això la gent ja veurà que ha d’anar al camp. Però el que no pot ser és que a la sastreria Modelo els hi trenquin tot.

Manel Ripoll, el president de la Boqueria, ha impulsat la proposta de que la Rambla sigui Patrimoni de la Humanitat. És viable o ho veu una idea descabellada?

És viable. Diferents escriptors i intel·lectuals han dit que era el carrer més bonic del món. Alan Jacobs de la Universitat de Berkeley va situar a la Rambla i el passeig de Gràcia entre els 5 carrers més bonics del món. Per tant, no seria estrany que l’acceptés la Unesco perquè és una cosa reconeguda, però és una medalla més que no resol res.

El cor del Lluís Permanyer batega per Barcelona, mira la ciutat amb uns ulls crítics però d’enamorat, com el bon amant que estima a la seva parella però sap veure els seus defectes. Tot i això creu que “hi ha moltes coses per millorar” i s’indigna, aixecant la veu, amb algunes actuacions dels comerciants i l’Ajuntament.

Últimament l’Ajuntament està prenent algunes mesures. Per exemple, vol crear un model uniforme per a totes les terrasses. És una proposta encertada?

Sí perquè hi ha algunes que deixen molt que desitjar. Però això no resol cap problema dels que hi han plantejats allà. Per exemple, és obligatori que hi hagin terrasses? No ho és. La essència de la Rambla és la gent amunt i avall, i la terrassa és un obstacle per a això. No tenen que haver-hi tantes, i menys encara a la zona del Liceu, on hi ha doble fila de taules als dos costats i només dos metres per a passejar entre elles.

Els ocellaires estan negociant la continuïtat de les seves parades. Creu que hauria de continuar tal i com està o és encertada la opció de fer-los fora?

Aquesta decisió la trobo absurda. Primer de tot, que ja trobo absurda la legislació de la Generalitat que diu que no es poden exhibir animals perquè els hi causa estrès. Qui mesura això de l’estrès? Segon, diuen que no han d’haver-hi ocells, però es tracta de concessions. No poden fer que desaparegui tothom perquè haurien de pagar indemnitzacions i no volen gastar-se aquests diners; aleshores decideixen deixar-los vendre altres coses. O segueixen amb els ocells o que pleguin. No té cap sentit el que volen fer. Vendre ocells i peixos fa gràcia, però vendre guants o carxofes? És ridícul.

Una nova ordenança en vigència des d’aquest any regula les actuacions dels artistes i les enquadra en un espai determinat. Creu que ha millorat la situació?

Les actuacions s’haurien de produir només a la capçalera i al capdavall, que són més amples. Entre el Liceu i el Palau de la Virreina haurien d’estar prohibides totalment.

Els artistes i dibuixants han de passar un càsting i després un sorteig. És una bona manera d’organitzar als artistes per part de l’Ajuntament?

Ha d’haver-hi un cert control. Hi ha actuacions pèssimes fetes per bandarres que no saben fer res. S’han de tenir unes mínimes condicions per actuar. Els dibuixants també passen una selecció perquè han de demostrar que realment saben dibuixar una mica. El que no pot ser és que a través d’això apareguin una sèrie d’impostors que degut a la permissivitat s’instal·len. Tampoc pot ser que es vagin multiplicant fins a l’infinit. Veuen que és rendible i, arribarà un moment en que hi hauran més artistes que vianants.

Permanyer fa referència a Venècia i Siena com a ciutats similars a Barcelona, de les que s’ha de seguir l’exemple. Està segur de que “no es pot pas impedir el turisme de borratxera”, però creu que s’han d’evitar conflictes i saber “fins a quin punt és pot arribar”.

És la Rambla un mirall de la ciutat?

Sí, però relativament perquè la ciutat és un milió de coses. A la Rambla no hi pot passar un milió de coses, n’hi passen unes quantes, però no totes.

El que sí és cert és que és la imatge que s’emporten molts turistes de Barcelona.

Sí, però també van a altres llocs. No van solament a la Rambla. Barcelona també és la platja, el Tibidabo, els museus... són moltes coses.

S’ha vist una gran evolució del passat a l’actualitat, però quin futur li espera a la Rambla?

El futur jo considero que és bo per a la Rambla, perquè els moments de crisis dels anys 80 estan superats. És més fàcil governar i encarrilar els problemes que poden sorgir quan veus que pots morir d’èxit que quan pots morir d’inadmissió.

És possible que arribi un punt en el que la Rambla pugui morir d’èxit?

No, crec que a mesura que apareguin problemes s’aniran introduint mesures correctores. El que passa és que la Rambla ja no serà el que era l’any 1950. Tampoc ho és Barcelona.